ImpacteMolas
  • Imprimeix

Enemic de gàbies. Joaquim Molas i les avantguardes.

La mirada de l’escriptor i crític Joaquim Molas sobre les avantguardes catalanes

El Palau Robert dedica l’exposició “Enemic de gàbies” a les avantguardes catalanes en els moviments artístics i literaris del segle XX a partir dels materials del fons del professor, historiador, crític i impulsor d’activitats editorials Joaquim Molas.

Molas

La mostra “Enemic de gàbies. Joaquim Molas i les avantguardes”, que es podrà visitar del 23 de maig al 27 d’agost a la Sala 4, l’organitzen la Generalitat, l’Organisme Autònom de Patrimoni V. Balaguer  i l’Aula Joaquim Molas de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú. En són els comissaris els professors Enric Bou i Jordi Cerdà.

L’exposició dona a conèixer la intervenció de Joaquim Molas en la descoberta i l’estudi de les avantguardes literàries i artístiques a Catalunya i en la reivindicació de la modernitat cultural i social. Una tasca a la qual va dedicar molts anys d’estudi i observació i que ja va començar de jove amb els llibres i revistes de la biblioteca del seu pare i posteriorment amb els coneixements que va assimilar durant els estudis a la Universitat de Barcelona i Liverpool.

 

 

Joaquim Molas va ser un professor i lector inquiet, que va ensenyar una manera específica de llegir i que ha deixat un llegat molt important, part del qual no va ensenyar ni divulgar a través dels seus escrits i que ara s’ha descobert en el seu llegat. El “mètode Molas”  dona sentit i coherència a la tasca portada a terme per una sèrie d’escriptors, artistes, obres i tendències a Catalunya perquè l’avantguarda es pugui percebre com una etapa indispensable de la nostra història cultural. Molas va modernitzar els instruments i el repertori de lectura del nostre país. La seva intervenció ha estat incisiva i decisiva, dogmàtica i ordenada. S’ha destacat la seva lectura de figures tan fonamentals com Joan Salvat-Papasseit, Salvador Dalí o J.V. Foix i se l’ha definit com un fi espectador de la literatura més inquieta del segle XX, i com l’ “enemic de gàbies”, segons qualificació de Joan Brossa en una dedicatòria.

Els moviments d’avantguarda, estudiats per Joaquim Molas, són una etapa molt important de la història cultural de Catalunya. Van aparèixer durant el primer terç del segle XX a molts països per trencar pautes, modes i morals vigents, com una reacció a la crisi de valors culturals i ideològics que es van posar de manifest després de la Primera Guerra Mundial.

L’exposició del Palau Robert és una adaptació i ampliació, amb voluntat divulgativa, de la mostra “Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes”, que es va presentar a finals del 2016 a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer  de Vilanova i la Geltrú, on Joaquim Molas va deixar el seu llegat. Aquesta exposició de Vilanova va coincidir amb el primer aniversari de la mort del professor.

molas

Joan Brossa va qualificar a Joaquim Molas d’“enemic de gàbies” en una dedicatòria l’any 1978.

Àmbits

L’exposició s’estructura en els àmbits següents:

 

Realisme històric i avantguarda

Joaquim Molas reivindica una literatura que pugui ser un instrument de transformació social, un art vinculat a la vida i la societat. Els homenatges a Salvat-Papasseit passaven per la reivindicació del poeta avantguardista, però també per la veu sensible al que és quotidià, pel seu exemplar antiretoricisme. La polèmica antologia de Josep M. Castellet i Joaquim Molas Poesia catalana del segle XX (1962) és un llibre clau d’aquest període.

 

El coneixement de les avantguardes, l’amistat amb J.V. Foix

El poeta i el  mestre J.V. Foix va posar l’avantguarda a l‘abast de Molas i, amb ella, un esperit de gosadia insòlit en aquell temps. Foix li va parlar de primera mà de Salvat-Papasseit, de Dalí, dels manifestos futuristes italianes o de La Révolution Surréaliste.

 

El revival modernista i el pop

El professor Molas és un dels responsables de la recuperació i la definició del Modernisme i de l’Avantguarda en la cultura dels anys seixanta, una autoritat indiscutible per a la identificació i la comprensió social del tema. Arreu d’Occident es revisaven aquestes etapes des d’una mirada camp o retro.

 

L’avantguarda baixa al carrer

L’homenatge al grup ADLAN (Amics de l’Art Nou) al Col·legi d’Arquitectes l’any 1970 va coincidir gairebé amb la publicació de Poesia Rasa de Joan Brossa o, l’any següent, de Poesia T-47 de Guillem Viladot. L’avantguarda, la plàstica i la literària, s’anava socialitzant.

 

La mirada constant al nou

Molas va incorporar tots els registres de les cultures populars, també l’underground a les seves classes. També va rebre les publicacions d’alumnes o col·laboradors seus com Vicenç Altaió, Lluís Urpinell o Jaume Valcorba. Per aquest motiu, l’Arxiu Molas compta amb material important del gir dels darrers anys de la dictadura i l’inici de la democràcia. Aquesta època culminava amb l’estudi més important de Molas: La literatura catalana d’avantguarda 1916-1938 (1983).

 

La reconstrucció de l’historiador

Molas assoleix una autoritat indiscutible en l’estudi de les avantguardes i la seva aportació va ser crucial en el relat de Catalunya i de Barcelona per la seva reivindicació d’una modernitat cultural i social. Durant l’Olimpíada Cultural de l’any 1992, l’exposició Les avantguardes a Catalunya va  situar Barcelona com a focus indispensable per a la comprensió i la identificació de l’avantguardisme al segle XX.

 

 Mètode Molas

El Mètode és una solució polièdrica per a l’estudi de la literatura que es modifica segons l’esperit del temps, les necessitats editorials i didàctiques i els temes d’estudi. El professor Molas va afirmar sobre el tema: “Per a mi la història literària és la reconstrucció d’un moment determinat, és a dir, la descoberta i identificació de totes les forces, les marginals incloses, que la conformen”.

L’exposició presenta un audiovisual amb fragments d’entrevistes a Joaquim Molas en què parla del seu interès per la literatura des de jove, gràcies a un entorn familiar favorable, i de la relació amb escriptors d’avantguarda. També hi apareixen imatges del Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, en les quals es mostra el ric llegat literari i artístic del professor i crític.

També cal destacar que les persones interessades a aprofundir en el tema poden comprar el catàleg de l’exposició “Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes”, a l’Oficina de Turisme ubicada a la primera planta del Palau Robert.

 

molas

Il•lustració de la coberta del disc de Guillermina Motta, Visca l’amor! (1968). Disseny d’Enric Sió i text presentació de Joaquim Molas.

molas

Joaquim Molas i J. V. Foix, un dels escriptors que el van introduir en les avantguardes.

molas

Imatge de la capçalera de la publicació Els Marges, Revista de Llengua i Literatura fundada per Joaquim Molas el 1974. Disseny de Jaume Vallcorba a partir d’un dibuix de la revolució cultural xinesa.

Data d'actualització:  12.05.2017