ImpactePoliticaRetratada
  • Imprimeix

La crònica social i política a través del dibuix humorístic

Del 14 de març a l’11 de juny del 2017, el Palau Robert presenta l’exposició “La Política retratada”, una mostra col·lectiva que repassa la crònica social i política dels darrers 40 anys a través de l’obra crítica, sovint satírica i sempre esmolada de 48 dibuixants humorístics.

“La Política retratada. La crònica social i política a través de dibuix humorístic”, organitzada per la Generalitat, presenta, a través de 200 acudits publicats en 60 mitjans i publicacions diferents, una visió global i contextualitzada de la nostra història recent a través del dibuix humorístic. La història d’un món en moviment, i també una societat en transició permanent,  que han anat escrivint el ric panorama de dibuixants humorístics de Catalunya i Espanya. Aquesta proposta també vol posar de manifest la funció social de l’humor gràfic i reviure moments molt importants de la història recent, coincidint amb els 40 anys de les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol després de la llarga i fosca etapa de la dictadura franquista.

El període que cobreix l’exposició, que té com a comissaris el dibuixant Jordi Duró i el politòleg Jordi Torrents, comença just abans de l’atemptat a la revista satírica “El Papus” i arriba fins a l’actualitat, quan fa poc vam viure els tràgics esdeveniments del setmanari satíric francès “Charlie Hebdo”.

 

 

Del 14 de març a l’11 de juny del 2017, a la Sala 2

Àmbits

L’exposició s’estructura en 8 àmbits amb acudits relacionats amb alguns dels fets més significatius de la nostra història recent. L’organització temàtica té una intenció: aïllar els temes per poder revisitar-los en clau de progrés.

 

  1. Drets i llibertats: Entre les llums per les grans consecucions, i les ombres pels retrocessos i les vulneracions.
  2. Frau i corrupció: El mal endèmic del sistema.
  3. Seguretat i defensa: Marcats pel terrorisme i per la participació en conflictes que l’alimenten.
  4. Nacionalistme (s). De l’autonomisme al dret a decidir: entre sentències judicials i mobilitzacions ciutadanes.
  5. Política: Del “Parla, poble, parla” al “No ens representen”.
  6. Treball, salut, educació i habitatge. L’estat del benestar: a la mercè de les majories parlamentàries i del context econòmic de cada moment.
  7. Economia i medi ambient: Rescats, crisis, privatitzacions, liberalització, bombolles, evasió, amnisties fiscals, euro, deute públic, desastres naturals, contaminació...
  8. Esports, cultura i societat: Grans esdeveniments, èxits esportius i culturals amb noms propis, accidents tràgics, i la lluita contra el crim organitzat.

 

Cinc autors de diferents generacions, J.L. Martín i Òscar Nebreda,  Flavita Banana, Manel Fontdevila i Jaume Capdevila ‘Kap’, opinen sobre la censura  i els límits de l’humor,  la funció de l’humor polític i de com veuen la situació actual en un audiovisual que es pot veure a l’exposició.

220 eneko_PoliticaRetratada

Eneko, 20 minutos, 2014

018 idigoras_PoliticaRetratad

Idígoras y Pachi, El Mundo, 1996

200 acudits de 48 autors publicats en 60 mitjans i publicacions

Imaginar-se el nombre de ninotaires que hi poden haver al nostre país i multiplicant-los per tants dies com té l’any i per tants anys com portem de democràcia, ens donaria una idea de la magnitud de l’obra produïda. No és voluntat de l’exposició l’exhaustivitat, ni de temes ni d’autors, perquè seria senzillament impossible. Sí que és però voluntat de “La Política retratada”,  la representativitat. A continuació, segueix la relació d’autors amb obra a l’exposició i els mitjans on  aquesta s’ha publicat.

 

Autors amb obra a l’exposició: 

 Alfonso López

Anthony Garner

Asier Belloso

Ballesta

Cesc

Chumy Chúmez

El Roto

Eneko

Esteban

Fer

Ferran Martín

Flavita Banana

Forges

Gallardo

Gallego & Rey

Idígoras

Idígoras y Pachi

 Jap

Javier Jaén

Javirroyo

Joan Tharrats

Jordi Duró

José Luís Martín

José Orcajo

Juanjo Sáez

Kap

Luis Davila

Malagón

Manel Fontdevila

Martin Tognola

Máximo

Mery Cuesta

Mingote

Miquel Ferreres

Núria Pompeia

Oli

Orcajo

Ortifus

Óscar Nebreda

Pepe Carreiro

Perich

Peridis

Raquel García

Ricardo

Romeu

Tom

Toni Batllori

Vergara

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mitjans i publicacions on s’han publicat les obres: 

@asierwao

@flavitabanana

@javirroyo

20 minutos

A Nosa Terra

ABC

Ara

Así lo vio todo el Perich

Avui

Cambio 16

Cambios y recambios

Ciero

Colpisa

Contamos con los dedos

Ctxt

Diari de Barcelona

Diario 16

Diario de Sevilla

El Churro Ilustrado

El Estafador

El humor en la transición

El Jueves

El libro de los desórdenes

El Mundo

El Norte de Castilla

El País

El Papus

El Periódico

El Periódico de Catalunya

El Progreso i Colpisa

El Punt

El Punt Avui

eldiario.es

Faro de Vigo

Hermano Lobo

La información.com

La Vanguardia

La Voz de Galicia

L'Evangeli segons Fer

Levante-EMV

Mi puta vida

Mujercitas

Mundo Deportivo

mundovisual.com

Norte de Castilla

Núvol

Orgullo y Satisfacción

Por Favor

Público

Regió 7

República.com

S Moda

Siglo XXI

Sur

Territorio Vergara

The New York Times

Xornal de Galicia

Yahoo!

 

 

 

 

 

 

218 flavita_PoliticaRetratada

Flavita Banana, S Moda, 2016

149 oscar_PoliticaRetratada

Óscar Nebreda, El Periódico de Catalunya, 1992

127 nuria_PoliticaRetratada

Núria Pompeia, Cambios y recambios. Barcelona: Anagrama, 1983

098 javirroyo_PoliticaRetratada

Javirroyo, @javirroyo, 2014

N’hi ha per riure que és seriós

La sàtira i l’humor gràfic com a expressió i arma política, compten amb una llarga tradició i la seva història segueix molt de prop les incidències de la lluita per la llibertat de premsa. Cada dia, sense excepció, els dibuixants humorístics ens proveeixen d’un retrat crític i acurat de l’actualitat política i social jugant un paper important en la construcció crítica de  l’opinió col·lectiva.

A punt de celebrar-se els 40 anys en democràcia, és un bon moment per parar i revisitar la nostra història recent de manera diferent: a través de l’obra dels dibuixants humorístics.  De les primeres eleccions democràtiques fins avui, “La política retratada” vol contraposar la memòria individual sobre els fets viscuts, amb la representació que n’han fet els ninotaires. Els efectes en el visitant poden ser dos: que es consolidin les opinions formades o que es sacsegin tot posant-les en qüestió.  

 

Per primera vegada, una mostra col·lectiva

Els dibuixants humorístics són opinadors destacats a la premsa i, avui també a les xarxes socials. No obstant això, han passat inadvertits en l’àmbit expositiu amb l’excepció d’algunes mostres monogràfiques puntuals. Una d’aquestes exposicions va ser la que el Palau Robert va dedicar, el 2007, a Cesc, un dels millors comunicadors gràfics del país, amb el nom  “La forçà d’un traç”, coincidint amb el primer aniversari de la seva mort.

El  traç i la mirada personal crítica o humorística dels dibuixants humorístics són seguides massivament. Si algú crea universos propis injectant vitalitat i capacitat crítica al món on vivim, aquests són els ninotaires. Connectats amb la realitat, contribueixen amb les seves vinyetes a enriquir, amb humor i crítica, l’experiència i opinió de les persones.

 

A primera línia de foc de la llibertat d’expressió

Els ninotaires són la primera línia crítica dels esdeveniments quotidians i excepcionals. Retraten la realitat amb una visió sovint humorística i sempre esmolada. La síntesi  d’imatge i paraula en un acudit té una història que es remunta als propis inicis de la premsa. L’acudit ha recollit l’actualitat i n’ha opinat o reflexionat sovint utilitzant la disfressa del  dibuix satíric, que permet dir coses que dites altrament serien massa dures o censurables.

És per això, per ser els més atrevits, que els ninotaires han estat des de sempre a l’objectiu de la censura i els atacs totalitaristes.

 

Reconeixement cultural

Històricament, el dibuix humorístic ha tingut entre els seus practicants les figures més representatives i innovadores del dibuix. Tots els dibuixants de renom han explorat aquest llenguatge: d’Opisso a Junceda i d’Apa a Cesc. Avui, amb les noves tecnologies, el píxel substitueix  la tinta i s’obren noves possibilitats plàstiques: apareixen el collage, la tipografia i el disseny com a noves tècniques comunicatives afegides al traç propi de cada autor.

Tot i la riquesa del col·lectiu, podem afirmar sense reserves que dibuixants humorístics, ninotaires i altres manifestacions pròximes  són els grans oblidats de les arts visuals. Potser perquè treballen a cavall de la premsa, l’opinió i la política. Potser perquè treballen des de l’anonimat. Potser perquè es mouen en el terreny de l’humor.

Sigui pel motiu que sigui, per la qualitat artística de la seva obra i pel paper que juguen en la construcció crítica de l’opinió col•lectiva, toca obrir-los les portes de l’olimp de les arts visuals. I en aquest sentit, aquesta exposició vol ser una modesta contribució.

 

El test del progrés: 40 anys en transició

“La Política retratada” és el resultat d’una important tasca de buidatge d’hemeroteca dels darrers 40 anys. Una recerca que ha permès definir els vuit àmbits de l’exposició i alhora identificar els temes de cada àmbit que després s’han demanat en forma d’obra publicada als dibuixants.

Ja en la fase d’investigació s’ha identificat una constant: la repetició. Una repetició tal que acudits antics són avui plenament vigents i viceversa. Un joc interactiu amb el visitant a l’exposició permet prendre consciència d’aquesta constant de repetició. I és que el ressorgiment de temes que semblaven superats es produeix una vegada i una altra alternant-se amb l’aparició de nous temes propis d’un món en moviment.

221 juanjo_PoliticaRetratada

Juanjo Sáez, Ara, 2012

222 cescCampanya_PoliticaRetratada

Cesc, El Correo Catalán, 1968-75

045 ballesta_PoliticaRetratada

Juan Ballesta, Cambio 16, 1999

Idea i comissariat

Jordi Duró, dibuixant

Barcelona, 1971. Estudia disseny gràfic a l’Escola Eina i és becat per la Parsons School of Design de Nova York, on obté el seu BFA. Fundador i Director Creatiu a Duró, actualment també és professor de la Universitat Pompeu Fabra i d’Eina.

Manté una intensa activitat com a il·lustrador i, des de la fundació del diari Ara, té la seva pròpia secció d’opinió gràfica.

La seva feina ha estat reconeguda en diverses publicacions i premis nacionals i internacionals. És col·leccionista de papers vells (que utilitza per les seves classes, publicacions i conferències) i acumula singles de R’n’R. És un DJ terrible.

 

Jordi Torrents, politòleg

Jordi Torrents és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 2002 i 2003 treballa com a freelance pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya desenvolupant estudis sobre institucions i polítiques culturals d’àmbit nacional i europeu.

Des de l’any 2002 és responsable del Departament de Projectes del FAD (Foment de les Arts i del Disseny). Al llarg dels catorze anys que porta vinculat al FAD, ha treballat assistint les diferents juntes directives de l’entitat en la conceptualització de projectes i ha coordinat la producció de desenes d’activitats, projectes i serveis en les dimensions social, cultural i econòmica del disseny. 

159 malagon_PoliticaRetratada

Malagón, Ctxt, 2015